L’estiu de l’any 2016 Pep Estornell professor de l’IES de Castelló de Rugat i alcalde de LLutxent em va proposar participar d’una iniciativa ben interessant. Contar contes a la plaça dels pobles de la Vall d’Albaida amb narradors i narradores de cada poble. Ho vam portar endavant en catorze pobles i va ser una proposta ben interessant de la que vaig aprendre i em va obrir els ulls a noves idees i plantejaments. Aquest projecte segueix endavant i enguany hi tornaré a participar amb moltes ganes.
Per altra banda, vaig voler anar una miqueta més enllà i aprofitar l’energia i la predisposició que havia trobat amb la gent per a contar. Així que vaig organitzar un taller intergeneracional a diferents pobles on m’he trobat amb la gent que té ganes de ser escoltada. El plantejament és: quedem a una hora en què el calor ja deixa respirar, a un espai agradable i recollit. Comence contant jo rondalles i succeïts per tal de refrescar la memòria i a poc a poc, com les cireres eixint d’una cistella, una història enganxa una altra. Allò que he contat recorda a allò que va passar. Les dones i homes que conten descobreixen que allò que saben suscita interés, es senten contents i motivats.
Aquest taller conclou una nit després de sopar a una plaça del poble, a l’hora de treure la cadira a la porta de casa. Ben sopats, les veïnes i veïns del poble escolten les rondalles, succeïts, contes, anècdotes… aquelles paraules que conformen la memòria d’un poble, aquella memòria latent però oblidada, aquells personatges que encara que ja no estan, encara perviuen en el record de molts. Per un moment la quotidianitat es dignifica, el coneixement de tradició oral té categoria de càtedra. Quan la sessió acaba, les persones que han contat es senten satisfetes les que han escoltat acaben de descobrir una nova manera de mirar els seus carrers i les seues gents.
Durant els mesos de juliol i agost estarem amb els Contes a la Fresca a molts pobles de la Vall d’Albaida i fent el taller i la sessió de contes compartida a Alcublas, Montroi i Manuel. Aquest projecte m’apassiona perquè a cada poble que he anat, ha hagut algú amb capacitat per a sorprendre’ns i això és el que fan les bones històries.
Em sembla una iniciativa ben preciosa. Molt més divertida que seure’s al sofà davant de la tele… on va parar!!! I entretinguda, i misteriosa, i constructiva i creativa, és clar!!! S’hauria d’oferir com a un servei públic a tots els nostres pobles!!!! Tant de bo!!!! Gràcies!
Gràcies Teresa pel teu comentari. El projecte Contes a la Fresca o qualsevol que incentive que els veïns s’escolten és una bona manera d’apropar els veïns. Si a més, com és el cas, la cosa va de tradició oral, de refrescar la nostra memòria és una manera molt neta, senzilla i econòmica de fer poble.